Comparación contenidos Currículum 1º Ciclo

Relación entre los centros infantiles en los que hemos estado y la manera en la que trabajaban los contenid... by cositavea

Comentari de Vero article Bloc assignatura.

Bona vesprada.

Després d´haver llegit l´article recomanat per Enric, cal dir que és d´allò més interessant donat que reflecteix els principals temes que hem estat tractant a classe les passades sessions.

Primerament, voldria comentar que hi estic d´acord amb la visió que expressa l´article sobre que el professor no ha de ser un simple transmissor de coneixements. Estem a l´ era de la informació i comunicació i aquest aspecte no pot passar de llarg a les nostres aules.

Si fem una mirada cap al passat no molt llunyà, recordarem que les escoles embrionàries es dedicaven a ensenyar a llegir, escriure i una mica de càlcul (com bé hem donat a altra assignatura), i és per això que si la societat avança l´escola ho ha de fer amb ella, començant per nosaltres: els docents d´Infantil.

Les tecnologies estan al peu del dia i la nostra forma de comunicar-nos canvia amb elles. Abans la comunicació era física, és a dir, “el tu a tu”, però ara se´ns obri una finestra gegantesca que ens permet divulgar el nostre coneixement cap a totes direccions. Hem d´aprofitar aquesta oportunitat per expandir tot aquell coneixement que es queda al tinter amb la comunicació oral.

Des de l´escola, pense que hem d´intentar obrir-nos i col.laborar mitjançant aquestes eines que ens faciliten l´oportunitat d´explorar més enllà de les pàgines d´un llibre però, no és sols utilizar-les sinó ensenyar als nostres alumnes a utilizar-les, perquè ser mestre no és tan sols transmetre sinó ensenyar a aprendre per a estar preparat per a allò que es van a trobar fora.Si acompanyem l´aprenentatge amb la tecnologia, estarem preparant-los per al progrés constant de la societat.

Altra qüestió és si els professors poden o volen renovar-se per tal d´estar preparats per impartir aquest tipus de docència perquè… Quantes vegades hem vist a professors amb eixos apunts groguencs que ja d´entrada t´ auguren un determinat tipus d´aprenentatge?
L´article es refereix al nostre país com a partidari d´una educació intel.lectual més que creativa, aleshores jo em pregunte: és això el que volem?

Vaig  tenir l´oportunitat d´assistir al 22 Congrés Internacional d´Educació Infantil, a Madrid, sota el títol de “Creativitat a les aules”. Recorde una frase que em va impactar moltíssim del ponent que va obrir la conferència d´inauguració i va ser aquesta: “Nosaltres ens empenyem que els xiquets siguen i es comporten com adults i l´ única cosa que ells volen és que  nosaltres sigam xiquets”. Aquesta frase, uns anys després, encara em fa reflexionar. Els exigim que visquen a un món fet per nosaltres i donem per descomptat que n´estan preparats. Som nosaltres els que hem de preparar-los psicològicament, amb la nostra ajuda, per tal que es desenvolupen sent ells mateixos i no qui nosaltres volem que siguen. És per això que pense que és de vital importància que a l´aula d´Educació Infantil siguem nosaltres els que ens hem de convertir en xiquets i, des d´aquesta postura, donar-los les ferramentes per a que construisquen el seu aprenentatge Sols d´aquesta manera aconseguirem desenvolupar individus crítics capaços de fer front a allò que es proposen.

D´altra banda, al congrés tinguérem l´oportunitat d´establir un primer contacte amb les pissarres digitals, amb una xerrada intensiva amb la qual es pretenia fer-nos saber que aquesta eina és indispensable per a la nova era de l´educació i, per tant, des d´aquell espai,apropar-nos com a docents a la seua utilització.

Però el taller que més gratament recorde és el d´expressio corporal. Gustavo, el ponent encarregat, ens va transmetre una sèrie de eines amb les quals nosaltres pugam fer expressar als xiquets tot allò que senten o desitgen mitjançant balls, danses i jocs rítmics.

I, per últim, remarcar el taller d’intel•ligència emocional on tinguerem l´oportunitat de reconèixer sentiments mitjançant fotografies de persones, les unes tristes, les altres series i les altres amb llàgrimes que no sabies si eren de felicitat o de dolor. Sens dubte, l´activitat que més en va calar de tot el congrés.

Amb tot açò vull reflexionar sobre la importància de crear un microclima a classe on mestre i alumnes comporten una relació horitzontal bidireccional de manera que els uns aprenguen de la resta.

Però no ens oblidem de la postura agafada per Tomás de Andrés Tipeso a l´ article,la qual acusa a les noves tecnologies de ser causants d´un enfonsament en el que a estabilitat emocional i sociabilització es refereix, donat que pensa que les noves tecnologies aïllen aquests factors. Estem parlant d´emocions i és això bona part del que volem destinar amb la nostra educació als més menuts. Aleshores, tal vegada ens trobem amb una balança: amb quin pes mesurem cadascuna de les parts? Això queda al nostre parer...

Probando..probando..1,2,3..

Somos un grupo de magisterio infantil y este es nuestro blog.