Bona vesprada.
Després d´haver llegit l´article recomanat per Enric, cal dir que és d´allò
més interessant donat que reflecteix els principals temes que hem estat
tractant a classe les passades sessions.
Primerament, voldria
comentar que hi estic d´acord amb la visió que expressa l´article sobre que el
professor no ha de ser un simple transmissor de coneixements. Estem a l´ era de
la informació i comunicació i aquest aspecte no pot passar de llarg a les
nostres aules.
Si fem una mirada cap al passat no molt llunyà, recordarem que les escoles
embrionàries es dedicaven a ensenyar a llegir, escriure i una mica de càlcul
(com bé hem donat a altra assignatura), i és per això que si la societat avança
l´escola ho ha de fer amb ella, començant per nosaltres: els docents
d´Infantil.
Les tecnologies estan al
peu del dia i la nostra forma de comunicar-nos canvia amb elles. Abans la
comunicació era física, és a dir, “el tu a tu”, però ara se´ns obri una
finestra gegantesca que ens permet divulgar el nostre coneixement cap a totes
direccions. Hem d´aprofitar aquesta oportunitat per expandir tot aquell
coneixement que es queda al tinter amb la comunicació oral.
Des de l´escola, pense que hem d´intentar obrir-nos i col.laborar
mitjançant aquestes eines que ens faciliten l´oportunitat d´explorar més enllà
de les pàgines d´un llibre però, no és sols utilizar-les sinó ensenyar als
nostres alumnes a utilizar-les, perquè ser mestre no és tan sols transmetre
sinó ensenyar a aprendre per a estar preparat per a allò que es van a trobar
fora.Si acompanyem l´aprenentatge amb la tecnologia, estarem preparant-los per
al progrés constant de la societat.
Altra qüestió és si els
professors poden o volen renovar-se per tal d´estar preparats per impartir
aquest tipus de docència perquè… Quantes vegades hem vist a professors amb
eixos apunts groguencs que ja d´entrada t´ auguren un determinat tipus
d´aprenentatge?
L´article es refereix al nostre país com a partidari d´una educació
intel.lectual més que creativa, aleshores jo em pregunte: és això el que volem?
Vaig tenir l´oportunitat d´assistir
al 22 Congrés Internacional d´Educació Infantil, a Madrid, sota el títol de
“Creativitat a les aules”. Recorde una frase que em va impactar moltíssim del
ponent que va obrir la conferència d´inauguració i va ser aquesta: “Nosaltres
ens empenyem que els xiquets siguen i es comporten com adults i l´ única cosa
que ells volen és que nosaltres sigam
xiquets”. Aquesta frase, uns anys després, encara em fa reflexionar. Els exigim
que visquen a un món fet per nosaltres i donem per descomptat que n´estan
preparats. Som nosaltres els que hem de preparar-los psicològicament, amb la
nostra ajuda, per tal que es desenvolupen sent ells mateixos i no qui nosaltres
volem que siguen. És per això que pense que és de vital importància que a
l´aula d´Educació Infantil siguem nosaltres els que ens hem de convertir en
xiquets i, des d´aquesta postura, donar-los les ferramentes per a que
construisquen el seu aprenentatge Sols d´aquesta manera aconseguirem
desenvolupar individus crítics capaços de fer front a allò que es proposen.
D´altra banda, al congrés
tinguérem l´oportunitat d´establir un primer contacte amb les pissarres
digitals, amb una xerrada intensiva amb la qual es pretenia fer-nos saber que
aquesta eina és indispensable per a la nova era de l´educació i, per tant, des
d´aquell espai,apropar-nos com a docents a la seua utilització.
Però el taller que més gratament recorde és el d´expressio corporal.
Gustavo, el ponent encarregat, ens va transmetre una sèrie de eines amb les
quals nosaltres pugam fer expressar als xiquets tot allò que senten o desitgen
mitjançant balls, danses i jocs rítmics.
I, per últim, remarcar el
taller d’intel•ligència emocional on tinguerem l´oportunitat de reconèixer
sentiments mitjançant fotografies de persones, les unes tristes, les altres
series i les altres amb llàgrimes que no sabies si eren de felicitat o de
dolor. Sens dubte, l´activitat que més en va calar de tot el congrés.
Amb tot açò vull reflexionar sobre la importància de crear un microclima a
classe on mestre i alumnes comporten una relació horitzontal bidireccional de
manera que els uns aprenguen de la resta.
Però no ens oblidem de la postura agafada per Tomás de Andrés Tipeso a l´
article,la qual acusa a les noves tecnologies de ser causants d´un enfonsament
en el que a estabilitat emocional i sociabilització es refereix, donat que
pensa que les noves tecnologies aïllen aquests factors. Estem parlant
d´emocions i és això bona part del que volem destinar amb la nostra educació als
més menuts. Aleshores, tal vegada ens trobem amb una balança: amb quin pes
mesurem cadascuna de les parts? Això queda al nostre parer...
